CONCLUSIÓ

Sens dubte, ara ja coneixem molt millor el fenomen de la desaparició de les llengües del món. Per tant, podem prendre posicions davant d’aquest lingüicidi i intentar aturar un procés que, com deiem en començar, si no s’hi fa res portarà a la desaparició del 90% del patrimoni lingüístic de la humanitat en el present segle. Un exemple d’això que acabes de llegir és l’Eyak, la llengua d’Alaska que el 21 de gener de l’any 2008 es va extingir quan la seva darrera parlant, Marie Smith Jones, va morir.  La qüestió és ben senzilla, cal que ens preguntem: I jo, què puc fer? Cadascú de nosaltres té la possibilitat de millorar les coses. Per exemple, podem tenir una visió ecològica de les llengües: entendre que no hi ha llengües més importants ni llengües menys importants, i que totes estan relacionades amb altres llengües, amb la cultura, amb el territori… Per tant, caldrà tenir cura de les llengües amb menys parlants i protegir-les com si es tractés d’un animal o d’una planta en perill d’extingir-se. Podem començar per la catalana…, que la tenim ben a prop. Ara, amb la feina feta, també en podem fer publicitat per arribar al màxim nombre de persones. Podeu penjar el vostre informe al web de l’escola. I, si us ha entrat curiositat per aquest món de les llengües en perill d’extinció, apadrineu-ne una: informeu-vos-en, apreneu-la, defenseu-la i… estimeu-la!