INTRODUCCIÓ

Aquesta primavera vaig acompanyar uns amics alemanys a visitar els Aiguamolls de l’Empordà. Ens agrada caminar i vam decidir recórrer l’itinerari 2 que va des de l’observatori Senillosa de Mas Matà fins a la platja. Durant el recorregut anàvem trobant els aguaits des d’on intentàvem veure els coll-verds, els flamencs, les cigonyes, les daines… sense oblidar aquest magnífic paisatge. Avançàvem cap a la platja envoltats pel silenci només trencat per la piuladissa dels ocells, la remor de l’aigua i les rialles de les nostres filles! Quan vam arribar a l’aguait anomenat del bruel, la meva amiga em va preguntar: “Què vol dir Bruel? Per què s’anomena així aquest aguait?” És clar! Ni ella ni la seva família coneixien la llegenda popular dels aiguamolls (La llegenda de l’estany) ni tampoc el deliciós llibre amb la versió que d’aquesta llegenda en va fer M. Àngels Anglada. Els ho vaig explicar fil per randa i tots van quedar gratament sorpresos. Després, els vaig regalar el llibre: la meva amiga, que entén el català, l’ha trobat deliciós. Tampoc coneixia l’autora ni el compromís personal que va adquirir als anys 80 en defensa d’aquest paratge natural. I TU, QUÈ ? v Has visitat els Aiguamolls de l’Empordà? v Saps perquè hi ha un aguait amb el nom de « bruel »? v T’han explicat alguna vegada la llengenda del Bruel de Castelló? v Saps qui és Maria Àngels Anglada? v Vols conèixer la seva versió de la llegenda? v Tens notícia del compromís social de l’escriptora? Ara tens l’oportunitat de donar resposta aquestes preguntes! També d’experimentar l’emoció de viure la llegenda i… de sentir el bruel! Només has de creuar el pont… Comencem a caminar? Som-hi!